Paraules sense sentit

Et trobo a faltar

Saps?, molts cops et trobo a faltar,

fins i tot quan ets al meu costat.

Es una sensació molt estranya, et sento

tan a prop que em fa por de perdre’t,

ets tan a dins meu que

no em puc permetre un descuit.

Tot ha estat tan ràpid, al principi

es semblava mes a un platonisme fugaç,

a un somni restaurador

que aviat es fa pesat i

et submergeix en un mar de duptes,

però sens dubtar vas aferrar-te

a la meva amistat no de millor manera

vas oferir-me la teva amb la ma estesa,

o amb els braços oberts.

Et vas aferrar a un màstil desproveïts de vela,

t’hi vas agafar ben fort oferint el rostre càlid

i el caràcter acollidor, imflante d’orgull i seguretat

per a empenyer un vaixell perdut fins a port segur.