Restant Los banys

El nostre menú a Los Banys

El 7 de març de 1979 es va trobar durant unes obres de remodelació, els Banys de Tortosa, enmig dels tres topònims que la ciutat ha heretat de l’Edat Mitjana: la “Plaça dels banys”, Travessia dels Banys i el Carrer dels Banys. Construïts a mitjan segle XII, els banys eren recintes importants per a la cultura islàmica. A més de la funció higiènica, també tenien una funció social, de relació, i ritual ja que els creients tenien l’obligació de fer ablucions abans de cada oració.

Menjador de Los banys

Menjador de Los banys.

Originalment constava de quatre naus principals, dues destinades als homes i dues per a les dones. En l’actualitat només es conserven tres de les “coves”, de les quals una i mitja es van reconvertir fa cinc anys en un restaurant de tapes. “Els Banys” es fa un lloc en el dens mosaic gastronòmic de la ciutat. La zona privilegiada: al mateix centre de Tortosa, just darrere de l’ajuntament i un local de regulars proporcions cobert amb una volta de canó que té un encant únic i que et transporta a èpoques passades fan l’experiència immillorable.

La nostra crítica:

Crític| Sergi Queral i Victor Sánchez

Los banys – Tortosa

Plats:
  • Patates tres móns
L’experiència:

La carta és bastant extensa i variada, les racions abundants i majoritàriament de cuina casolana. En el nostre cas vam decidir delectar-nos amb les croquetes casolanes rudes com les mateixes parets de pedra del lloc, però de sabor intens i textura consistent que es desfeien a la boca. Cal destacar l’arrebossat daurat i cruixent que els deixa el pa ratllat heretat de la cuina més autèntica i tradicional. En aquest punt ens vam adonar que havíem obviat les patates, un plat recurrent però de salses senzilles i poc elaborades que no fa justícia al seu nom. Quedava per descobrir encara el que seria l’estrella de la nit

Cerveses artesanes Rosita i Cintta

Cerveses artesanes Rosita i Cintta.

Ens acompanyen la Rosita i la Cinteta, ambdues de la província de Tarragona són cerveses equilibrades i fàcils de beure.

El pudding de foie ja ens va semblar una bona elecció de primer moment, la presentació senzilla i sorprenent, dos talls de pastís de poma i al costat una font a vessar de torrades de pa coronant una “tasseta” de sal Maldon. Encara no hem esbrinat perquè hi ha tal abundància de pa ja que el pastís de foie esclata a la boca amb intensos contrastos del dolç del sucre caramel·litzat i el salat de la Maldon. Un plat exquisit encara que la poma, potser poc àcida, gairebé passava desapercebuda.

Les postres són el punt fluix, si bé és veritat que vam ser-hi entre setmana, no ens va semblar que tinguessin molta varietat la resta de dies.

Pa de pessic de crema … gairebé li vam haver d’arrencar aquestes paraules de la boca al cambrer quan li demanem per les postres de la casa. Ens confessava que era l’última ració i recomanava en substitució fruita i gelat. Encara no sabem si estava fet per ells mateixos o no, però acompanyat amb un gelat de torró al més estil de la Ibense amb aquells trossos que gairebé no et caben a la boca va ser un bon final.

Barra del bar

Pots prendre un gran assortiment de pinxos a la barra del bar.

Recordem que estem parlant d’un local on l’especialitat són les tapes, de gran varietat i qualitat, sobretot durant el dia. A més us recomanem que proveu els calamarsons amb favetes o qualsevol de les selectes taules d’embotit ibèric.

Una petita terrassa per a prendre el cafè, si la nit acompanya, es transforma tots els dissabtes d’agost, i durant les festes de la patrona de la ciutat per oferir els “sopars al carrer” sempre amenitzades amb bona música.

Preu mitjà: 15-20€